1484, Noviembre 6. Valencia.
El segundo edicto de gracia del tribunal de la Inquisición de Valencia
Tras su designación como inquisidores del tribunal en sustitución de sus predecesores, el dominico aragonés Juan de Épila y el vicario general de la diócesis de Valencia, el canónigo Martí Enyego, promulgaron un nuevo edicto de gracia, el segundo, a fin de favorecer las confesiones voluntarias entre la comunidad de descendientes de conversos de la capital, de la ciudad de Xàtiva y de la villa de Gandia. Se incluye el texto del edicto y dos listados alfabéticos de personas: primero los acogidos al edicto y que fueron penitenciados en las cuatro ceremonias públicas de abjuración celebradas entre junio de 1485 y agosto de 1486; y en segundo lugar quienes se presentaron a la llamada de los inquisidores y, por un motivo u otro, ni participaron en las ceremonias de abjuración ni fueron procesados por este segundo tribunal.
AHN, Inquisición, legajo 1070, caja 2, s.f. (Proceso contra Jaume Torí).
Publ. Enrique CRUSELLES GÓMEZ, “El segundo edicto de gracia del tribunal inquisitorial de Valencia”, Revista de la Inquisición. Intolerancia y derechos humanos, 30 (2026) [en prensa].
[Al margen] L[ibro] ·G·in principio.
Edictum temporis gratie magistri Epila olim inquisitoris.
A
Istud edictum precedit antecedens.
Nos micer Mathia Mercader, doctor en decrets, canonge e arciacà maior de la Seu de València e vicari general del reverendíssim senyor cardenal e bisbe de València, Martí Enyego, mestre en sacra theologia, canonge de la dita Seu e axí matex vicari general, e frare Johan Épila, mestre en sacra theologia, del Orde de Prehicadors, inquisidors de la herètica pravitat en la present ciutat e regne de València. Considerants que jatsia en aquests passats dies sien stats fets diverses edictes e monicions per nós dit micer Mathia Mercader, vicari general, per los tunc inquisidors de la herètica pravitat manant e amonestant a totes e sengles persones que haguessen errat o fallit contra la sancta fe catòlica, judayzant y observant cerimònies judayques o en qualsevol altra manera offenent la divina magestat, vinguessen a dir e confessar ses culpes, dins lo temps dels quals edictes molts són venguts spontàneament e han confessat ses errors e abjurat e altres, venint a obediència, solament són stats scrits e posats en ceda e aparellats tota hora, e quant fossen demanats de venir a confessar ses culpes e errors, e axí no fos necessari fer o provehir altre edicte ni atorgar nou temps de gràcia, culpa e reprensió e contra aquells se poguès rígidament procehir. Volents emperò haver-nos benígnament en tractar ab misericòrdia aquells qui vindran a la obediència de santa mare sglésia a totes e sengles persones que fins ací hauran errat, crehent e docmatizant algunes coses contra los articles de la fe, sagraments de la santa mare sglésia, judayzant y observant cerimònies judayques o en altra manera hauran contravengut als manaments de la santa fe catòlica, que dins terme de vint dies del dia de la publicació del nostre present edicte en avant continuament comptadors vinguen e comparenguen novament, axí los que són scrits com los qui no són venguts dins lo temps dels dits edictes davant nos o el altre de nos en lo palau del dit reverendíssim senyor cardenal e bisbe de València a confessar e abjurar los dits seus errors e culpes per nós seran rebuts benígnament e tractats ab tota misericòrdia. E axí matex, volent usar de gràcia amonestam ab lo dit e present nostre edicte a tots aquells qui seran fora lo present regne de València, que vinguen e compareguen davant nos dins terme de quaranta dies del dia de la publicació del present edicte en avant comptadors a fer la confessió e abjuració de ses culpes e errors segons dassús és dit e seran tractats ab tota benignitat e misericòrdia. En altra manera si dins los dits termens axí los presents com los absents no vendran ni·s representaran serà procehit contra aquells e cascun de aquells segons per dret e disposicions canòniques en semblant cars és statuit e ordenat. Dada en València a sis dies del mes de noembre en l’any de la nativitat de nostre senyor mil CCCC huytanta y quatre. Mathias vicarius generalis, Martí Enyego vicarius generalis, frater Johannes Épila, inquisitor.
Quodquidem edictum fuit publicatum dictis die et anno et loco presentibus pro testibus nobili Elpho Proxite et magnifico Bernardo Catala, racionali Valentie, aliisque pluribus ad audiendum divinum officium in dicta sede congregatis.