Bibliografía

Bibiana Candela Oliver, Los orígenes de la Inquisición española. Normativa, funcionamiento y procedimiento a través del abecedario de Nicolás Rodríguez Fermosino [Editorial] [Dialnet]

Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2020.

Nota del editor:

La legislación inquisitorial y, sobretodo, los abecedarios constituyen un objeto de estudio de máximo interés científico y social, dado que contienen las instrucciones precisas para guiar las actuaciones de los inquisidores. A través del análisis de esta fuente primaria, obra del inquisidor murciano Nicolás Rodríguez Fermosino, podemos conocer el funcionamiento interno de los tribunales en su práctica cotidiana, atendiendo a sus protagonistas –desde los inquisidores generales, funcionarios y encausados–, los espacios donde se desarrollan sus actuaciones –palacios, cárceles, salas de tortura–, las fases del procedimiento inquisitorial, problemáticas internas, competencias judiciales y cuestiones hacendísticas derivadas de la incautación de bienes a los encausados. En resumen, un trabajo que nos acerca a la historia de la institución inquisitorial en nuestro país.

Contenido:

I. La Inquisición: fundación, estructura y organización; II. La normativa inquisitorial; III. El personal de la Inquisición; IV. Los espacios y locales de la Inquisición; V. El procedimiento inquisitorial; VI. Los encausados: herejías y herejes; VII. Aspectos aconómicos: la hacienda. Bienes e impuestos; VIII. Otros aspectos tratados en el Abecedario; IX. Conclusión; X. Biblografía; XI. Anexos.

Ferran Garcia-Oliver, Els murs fràgils dels calls. Jueus i jueves dels Països Catalans [Editorial]

Catarroja: Editorial Afers, 2019

Nota de l’editor:

Hi ha imatges relatives als jueus, consagrades tant per la tradició historiogràfica com per una literatura hostil, difícils d’arraconar. La de l’usurer empedreït potser és la que ha arrelat amb més força, acompanyada de la d’un subjecte passiu, eternament víctima de la història, que desplega la vida al si de comunitats tancades, amb escassos contactes enllà de les muralles que les encerclen. Ferran Garcia-Oliver, amb aquest llibre, producte de vint-i-cinc anys de recerca, mira de trencar amb el que no són sinó tòpics acomodaticis mitjançant materials documentals que il·luminen les vicissituds de la vida quotidiana. Les comunitats jueves no es dedicaven sols al préstec, estaven escindides per la lluita pel poder de les aljames, la violència verbal i física hi feia estralls i, sobretot, romanien obertes a un conjunt de contactes amb la comunitat cristiana que depassaven els cercles de les transaccions i els negocis, i es materialitzaven en un fecund «mercat social», inclòs el sexual. Negligir l’animadversió latent, que desembocà en la tragèdia dels avalots de 1391, seria absurd, però la coexistència secular entre jueus i cristians fou molt més complexa i sovint feta des de criteris pragmàtics per tal de fer-la més suportable i beneficiosa. L’entesa estava formulada sobre la «tolerància» del cristianisme triomfant, que consentia els altres des d’una supremacia garantida per la força de les armes, el corpus legislatiu i l’ordre judicial. Amb tot, els murs separadors eren fràgils i fins i tot inexistents, per la raó que en molts llocs vivien mesclats sense cap repugnància.

Índex:

Proleg (p. 11); Mercaders, creditors i emprenedors (p. 21); Oligarquies, desigualtat i misticisme: l’esquerda interna de les aljames (p. 69); Comunitats convulses (p. 111); Observant famílies (p. 157); Veus de dones (p. 193); Historia d’Husua (p. 233); Quan la justícia és venjança (p. 273); Convivencies perilloses (p. 315).

Wolfram Drews (ed.), Decision-Making Processes of the Spanish Inquisition: Participants, Institutions, and Negotiations. [Editorial] [Dialnet]

Dossier de la Revista de la Inquisición. Intolerancia y Derechos Humanos, 22, 2018, pp. 63-201 (ISSN 1131-5571).

Nota del editor:

Recién iniciado el año y por iniciativa y bajo la dirección del profesor Wolfram Drews, la germana Universidad de Münster acogió el taller sobre los procesos de toma de decisiones en la Inquisición española arriba referido. Esta reunión constituye una de las actividades del proyecto B03 “Decisions without Alternatives? The Establishment of the Spanish Inquisition during the Reign of the Catholic Monarchs” que esta Universidad desarrolla bajo el paraguas global del proyecto SFB1150 “Kulturen des Entscheidens”. A continuación, tenemos el honor de acoger entre nuestras páginas la presentación de la actividad a cargo de su director, así como varias de las intervenciones realizadas a lo largo de estas fructíferas sesiones de trabajo en torno a los primeros momentos de la Inquisición española, presentadas por orden alfabético del primer apellido de los autores.
[Workshop Münster]

Contenido:

Wolfram Drews, “Cultures of Decision-Making and the Spanish Inquisition: Research Problems and Perspectives”; Agustí Alcoberro, “La exaltación mesiánica de los Reyes Católicos y la expulsión de los judíos de los reinos hispánicos”; Constanza Cavallero, “Inquisición, decisión real y expulsión de minorías. El tribunal de la fe ante el destierro masivo de judíos y moriscos (1492, 1609-1614)”; José Mª Cruselles Gómez: “Alternativas de una decisión: las confesiones voluntarias ante el tribunal del Santo Oficio (Valencia, 1482)”; Eduardo Galván Rodríguez, “Los procesos de toma de decisiones y las complicadas relaciones entre Fernando el Católico y los primeros Inquisidores Generales; Gunnar Knutsen, “EMID – The Early Modern Inquisition Database”; María del Pilar Rábade Obradó, “La toma de decisiones en relación con las denuncias de criptojudíos ante los tribunales de Ciudad Real y Toledo (1483-1504)”; Sebastian Rothe, “Decisive Disent: The Role of Learned men in Decision-Making Processes of the Spanish Inquisition According to the Records of the So-Called consultas de fe Held in the Tribunal of Cuenca (1489-1500)”.

Miguel Rodrigues Lourenço, Susana Bastos Mateus, Gabriel Torres Puga (eds.), Os papéis da Inquisição. Conservação e dispersão na Europa, América e Ásia. [Editorial]

Monográfico de la Revista de Fontes, 9, 2º semestre 2018 (Departamento de História – Universidade Federal de São Paulo, Brasil – ISSN: 2359-2648).

Nota del editor:

Este número da Revista de fontes traz um conjunto de texto que, como lembra seus organizadores em sua apresentação, “pretende ser um contributo para o conhecimento das atitudes institucionais, sociais e culturais sobre o património documental inquisitorial que possibilite uma releitura dos ‘fundos inquisitoriais’ à luz da sua constituição – isto é, da conservação dos antigos cartórios dos tribunais-, mas também dos canais de dispersão que promoveram a divisão do que seriam, no início, unidades sistemicamente integradas”. Para além da apresentação, de autoria de Miguel Rodrigues Lourenço, Susana Bastos Mateus e Gabriel Torres Puga, que trata de modo abrangente do legado documental das Inquisições, as abordagens da historiografia sobre o tema e os problemas que a reconstituição da história custodial desses fundos implicam, o dossiê é composto de sete textos.

Contenido:

Miguel RODRIGUES LOURENÇO, Susana BASTOS MATEUS, Gabriel TORRES PUGA, “A presentação. Dossiê: Os papéis da Inquisição. Conservação e dispersão na Europa, América e Ásia”; Bruno LOPES, Fernanda OLIVAL, “O Secreto do tribunal indiano da Inquisição portuguesa: entre Goa, Lisboa e Rio de Janeiro”; Enrique CRUSELLES GÓMEZ, José Mª CRUSELLES GÓMEZ, Irene MANCLÚS CUÑAT, María José CARBONELL BORIA, “Documentación inquisitorial en los archivos de la ciudad de Valencia (España)”; Andrea CICERCHIA, “El archivo del Santo Oficio a los ojos de la República romana del 1849. Algunas reflexiones a través de un inventario manuscrito conservado en el Archivio di Stato di Roma”; Gabriel TORRES PUGA, “¿Resguardar el archivo o proteger el secreto? Conservación y destrucción de expedientes inquisitoriales”; Jaqueline VASSALLO, “Tras las huellas de la Inquisición del Río de la Plata y el Tucumán por bibliotecas de y museos de Córdoba (Argentina)”; Gerardo LARA CISNEROS, “Tras las huellas de un fantasma. Apuntes para la historia del Archivo del Provisorato de Indios y Chinos del Arzobispado de México”

Anita Gonzalez-Raymond y Rafael Carrasco (eds.), Las razones del Santo Oficio. [Editorial]

Montpellier: Presses Universitaires de la Méditerranée, 2017 (ISBN: 978-2-36781-252-6).

Nota del editor:

Muchos han sido los investigadores que han intentado aportar respuestas a la pregunta que todos los historiadores de la Inquisición, en un momento o en otro, se han planteado: cuáles fueron los motivos que impulsaron a los Reyes Católicos a introducir en España una institución que durante la Edad Media había carecido totalmente de arraigo en la península ibérica. Abordada desde perspectivas muy varias, a partir de enfoques geopolíticos, socioeconómicos o religiosos, esta cuestión de las «razones de la Inquisición» no ha hallado hasta hoy una repuesta satisfactoria y tal vez no la reciba jamás. Probablemente ideada en un principio como una instancia represora provisional dirigida contra los nuevamente convertidos de judíos, la Inquisición sufrió tras la muerte de la reina católica, un colapso que hubiera podido serle fatal, pero no ocurrió así, sino todo lo contrario. Esta coyuntura es la que nos parece crucial entender, porque a través de ella se pasa de una Inquisición de tipo medieval a otra totalmente distinta, de marcado sesgo político. Es en ese periodo, que podríamos llamar el momento estatal del Santo Oficio, en el que intenta ahondar el presente libro, llevando a cabo un estudio tanto de su despliegue jurídico y administrativo como de sus campañas originarias, sus objetivos, políticos, financieros y religiosos.

Contenido:

Rafael CARRASCO, “El cómo y el porqué del Santo Oficio”; Patricia BANÈRES-MONGE, “Testigos y redes sociales. Estudio de los primeros procesos contra los conversos de Valencia”; Enrique CRUSELLES GÓMEZ, “Comenzar la Inquisición (Valencia, diciembre 1481-marzo 1482)”; Miguel JIMÉNEZ MONTESERÍN y Jacob MARTÍNEZ LÓPEZ, “Los judeoconversos y la Inquisición en Cuenca. De la conversión a la persecución”; Bernardo TOMÁS BOTELLA, “La construcción del distrito inquisitorial de Valencia (1486-1493)”; Jesús GASCÓN PÉREZ, “Jurisdicciones en conflicto: el Santo Oficio y el reino de Aragón en el contexto de la Monarquía Hispánica”; Manuela RONQUILLO RUBIO, “Problemas por competencias jurisdiccionales de la Inquisición canaria entre 1488 y 1526”; Susana BASTOS MATEUS, “La primera Inquisición: oposiciones y resistencias en la construcción del Santo Oficio en Portugal (1531-1548)”; Béatrice PÉREZ, “Campaña de habilitación a fines del siglo xv. Aspectos financieros y políticos”; José Mª Cruselles Gómez, “¿Fue rentable la Inquisición fernandina? A vueltas con los motivos económicos en el origen del Santo Oficio”; Anita GONZALEZ-RAYMOND, “Jurisprudencia inquisitorial y afianzamiento de los tribunales de la fe durante su primer siglo de existencia”; Jean-Michel Delolme, “Las Cartas sobre la Inquisición de Joseph de Maistre: su traducción y fortuna historiográfica en España”.

Helena Rausell i Francesc J. Hernàndez (coords.), La Ruta Vives [Editorial] [Dialnet]

Futura, 31, 2015, pp. 7-27

Presentació de Francesc J. Hernàndez:

Vives? Lluís Vives? Lluís Vives, valencià (així signava els seus llibres). Qui va ser Vives? Un humanista. Sí, és clar. Un d’aquells escriptors del Renaixement que, amb l’estudi del món clàssic, traçaren les línies fonamentals del món modern, del món que encara habitem. Amic d’Erasme i de More. No sembla poc. Alguna cosa més? Sí. Una figura fonamental a l’Europa del segle XVI, conseller dels emperadors i dels eclesiàstics, en temps crítics de guerres i cismes. Un intel·lectual? Un filòsof? Sí, també. Amb una obra que s’avançà a les de Descartes o Hume. Un reformador social? Sí, i ben important. Un precursor de la igualtat de les dones i del paper de les institucions ciutadanes contra la pobresa. I així mateix, un gran pedagog i un bon literat… Sí, ja, però un personatge del passat. Quin interès té ara? Més que mai. Que no patim les velles i les noves formes de pobresa i exclusió? Que no continuen discriminades les dones? Que la pau no és encara una utopia? I era valencià? Sí, i fill de mercaders conversos perseguits per la Inquisició. I com arribà a ser un humanista, un intel·lectual, un reformador…? Amb estudi i voluntat, que no és poca cosa, i arriscant-se, dedicant la seua vida a la veritat. Tot un exemple que val la pena conèixer.

Contenido:

Francesc J. HERNÀNDEZ: «Lluís Vives?»; Esteban MORCILLO: “Un universitari insigne”; Helena RAUSSELL: «La Valencia de Joan Lluís Vives»; Petra M.ª PÉREZ: «La professió docent en Lluís Vives: una aproximació»; Gustavo ZARAGOZA: «Un refugiat que es diu Vives»; Mercedes GÓMEZ-FERRER, «Vives i el Palau Virregnal»; José M.ª CRUSELLES: «Els conversos de València, el cens inquisitorial de 1506 i la família del mercader Lluís Vives»; Helena RAUSELL: «Entrevista a Karl Kohut: «Vives és un filòsof molt humà, ple de contradiccions»»; Francesc J. HERNÀNDEZ: «El passeig imaginat per Vives»; Francesc J. HERNÀNDEZ: ««Les lleis del joc» (Diàleg variat sobre la ciutat de València) Borja, Centelles, Cavanilles»

Ferran Garcia-Oliver (coord.), Jueus, conversos, Inquisició. Una convivència frustrada. [Editorial] [Dialnet]

Monogràfic de la revista Afers. Fulls de recerca i de pensament, vol. 27, nº 73, 2012 (ISSN: 0213-1471).

Introducció del coordinador:

Tampoc entre nosaltres els jueus no van tenir sort. Als països de la Corona d’Aragó es trobaren amb semblants entrebancs i recels que en altres parts de l’Occident europeu. Uns entrebancs i recels que a voltes desembocaren en odis i, el que és pitjor, en morts individuals i col·lectives ignominioses. Els frares mendicants, des de la trona, alliçonaven els fidels cristians contra la perfídia mosaica, mentre que els escriptors que feien versos, s’inventaven historietes edificants o divertides, componien seriosos tractats morals o imaginaven l’ideal de la cosa pública, sucaven la ploma amb una mica de verí sempre que podien per a denigrar els maleïts israelites. El romanç, més que el llatí, els permeté afilar la mordacitat amb tot de volantins i giragonses de la llengua que parlava i comprenia la massa popular. Tot alhora, els pintors els posaven nassos campanuts i aquelles expressions que delaten la malícia de l’anima, entre altres raons perquè en cada jueu hi niava un usurer execrable i un descendent dels qui clavaren Crist en la creu. Els regidors municipals, per part seua, encarregats d’ordenar un dia a dia conflictiu i tens a les ciutats gòtiques, els ho posaven bastant difícil per moure’s a lloure no sols en l’àmbit públic, el que va del comerç al treball, sinó fins i tot en l’àmbit de la privacitat més recòndita, el que va de la sexualitat al convit nupcial. La Inquisició espanyola, quan ja no hi quedaven sinó un grapat de jueus i un munt de conversos sospitosos, prendrà el relleu del control als magistrats locals, ara amb un professional perfil repressor i policíac esbalaïdor.

Contingut:

Ferran Garcia-Oliver: “Jueus, conversos, Inquisició. Una convivència permanentment frustrada” / Gabriel Ensenyat Pujol: “Imatges del jueu a la literatura catalana medieval” / Teresa Aleixandre i Segura: “Dones jueves a la Girona baixmedieval. Pràctiques matrimonials i activitats econòmiques” / Sílvia Planas Marcé: “Na Goig fa testament. Les darreres voluntats d’una dama jueva de la Girona medieval” / Ferran Garcia-Oliver: “Jueus contra la norma, o els fracassos de la segregació” / Juan Vicente García Marsilla: “La imatge com a arma. Jueus i conversos enfront de les arts visuals cristianes a la Corona d’Aragó” / Rafael Narbona Vizcaíno: “La incorporació dels conversos a la gestió financera de la ciutat de València (1391-1427)” / Enrique Cruselles Gómez: “Històries de vida en la persecució inquisitorial. La família Roís de València (1417-1519)” / José Bordes García: “Els primers edictes de gràcia de la Inquisició valenciana (1482-1589)” / José M. Cruselles Gómez: “Cristians nous a València a la primeria del segle XVI. Conversió i immigració després del decret de 1492” / Juan Antonio Barrio Barrio: “Pràctiques i procediments jurídics i institucions de la Inquisició reial (segle XV)” / Miguel Ángel Motis Dolader: “Heterodòxia, creences i condicions de les judeoconverses a la Corona d’Aragó en la baixa Edat Mitjana” / Mateu Colom Palmer: “Els xuetes de Mallorca. Estat de la qüestió” / Miscel·lània: Telesforo M. Hernández: “Sebastià Garcia Martínez i el Col·legi Major Lluís Vives. In memoriam” / Recensions: Ignasi Fernández Terricabras, Narcís Selles, Josep Puigsech i Farràs, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Carles Miret i Estruch, Maximiliano Fuentes Codera, Xavier Díez, Ferran Garcia-Oliver / English Summaries / Publicacions rebudes / Il·lustració de la coberta: Thomas F. Glick.

Raphaël Carrasco, Annie Molinié-Bertrand, Béatrice Perez (dirs.), La pureté de sang en Espagne. Du lignage a la "race" [Editorial]

Paris: Presses de l’université Paris-Sorbonne, 2011 (ISBN: 978-2-84050-756-7)

Nota del editor:

La pureté de sang, la stratification raciale de la société espagnole à l’Époque moderne, tel un thème lancinant, affleure comme le nécessaire substrat dont l’ignorance condamnerait à n’appréhender qu’imparfaitement l’idéologie de la Monarchie catholique.

Si l’on a pu croire que l’exaltation d’un sang « pur de toute macule de sang juif ou maure » (selon l’expression consacrée au XVIe siècle) avait comme but originel celui de mieux appréhender le peuple de Dieu en séparant les vieux-chrétiens des nouveaux-chrétiens, la revendication très vite se double d’un ostracisme racial virulent. Loin d’être cautionnée par les cercles religieux – qui dénoncent la division schismatique d’un peuple uni par le baptême –, la pureté de sang s’impose comme le prérequis nécessaire à toute promotion sociale. Dès lors, elle favorise le mythe d’une nouvelle hiérarchie sociale concurrente de la hiérarchie nobiliaire en entérinant l’idée que le roturier, vil par naissance, peut être dépositaire d’un honneur sans égal : celui que confère un sang épuré, seul générateur de dignité publique. Tandis que la névrose pour le sang alimente, dans les autres pays européens des débats féconds sur la « race noble », « la pureté du sang [royal] », elle s’incarne, en Espagne, dans des statuts de « pureté de sang » excluant des charges d’honneur – en théorie du moins – les chrétiens issus des nombreuses conversions de juifs et de maures.

Des conceptions politiques qui induisent le mythe d’une Espagne championne de la cause catholique à celles, biologiques, récusant les nourrices conversas par crainte de la contamination qui pourrait s’ensuivre, ce sont toutes les strates de la société espagnole qui se trouvent ébranlées par ce préjugé du sang. La pureté de sang fut autant une affaire de raison politique que de pouvoir au cœur de la cité, affectant les collèges, les corporations, les ordres et les consciences ; elle fut aussi une affaire de réputation et de scandale, l’affaire d’un mythe supportant la construction d’une « República de hombres encantados ».

Contenido:

I. Aux origines du sang. Naissance d’une polémique : Arlette JOUANNA, L’imaginaire du sang et de sa pureté dans l’ancienne France; Jean-Christophe ATTIAS, Du thème du lignage dans le judaïsme en général, et dans le judaïsme sépharade en particulier; Michèle ESCAMILLA, La polémique autour de la pratique du « statut de pureté de sang»; Araceli GUILLAUME, Sangre guzmana. De Alonso Pérez de Guzman El Bueno à Olivares. II. Du lignage et de l’impureté : Béatrice PEREZ, Une noblesse en débat au XVesiècle : sang, honneur, vertu; Juan Manuel CARRETERO ZAMORA, Los conversos y la hacienda de Castilla a comienzos del siglo XVI; Patricia BANÈRES, Inquisition et « pureté de sang » dans le royaume de Valence (1478-1516) : aux origines d’une nouvelle forme d’exclusion; José María CRUSELLES, Enrique CRUSELLES, José BORDES, La construction de la mácula. L’Inquisition de Valence et l’élaboration des généalogies judéoconverses (1505-1507). III. Des paradoxes de la limpieza : Fabrice QUÉRO, Le statut de pureté de sang de Tolède et l’identité des vieux-chrétiens; Ricardo SAEZ, De la pureté de sang à travers les probanzas enregistrées par le Consejo de la Gobernación de l’archevêché de Tolède (1560-1600); Marta FERNÁNDEZ VIDAL, El proceso de Hernan Gonzales Nieto con el senorio de Vizcaya (1575-1591); Séverine VALIENTE, La « pureté de sang » : instrument d’exclusion ou d’intégration des oligarchies locales ? (Cuenca sous le règne de Philippe II). IV. Débats et controverses autour de la mácula : Raphaël CARRASCO, « Limpieza » à Grenade au XVIe siècle; Annie MOLINIÉ, Les ordres religieux et la pureté de sang au XVIIe siècle; Juan HERNÁNDEZ FRANCO, La pureté de sang, une « doctrine bien peu digne d’être imitée » : les intellectuels espagnols du XVIIe siècle face à l’opinion majoritaire de la société vieille-chrétienne; V. Une obsession diffuse : Delphine HERMÈS, Du sang dans les Songes et Discours de Francisco de Quevedo y Villegas. Une noblesse sans nobles ? « Toda la sangre, hidalguillo, es colorada »; Marie-Catherine BARBAZZA, De « la pureté du sang » aux préjugés de sang dans le théâtre de Lope de Vega. Las Batuecas del Duque de Alba et El Brasil restituido; Francisco de Borja MEDINA, Limpieza de sangre y nobleza de los indios: el expediente de don Pablo Agapito Canchaspillau (1744).