1482, Mayo 5. Valencia.

El primer edicto de gracia del tribunal de la Inquisición de Valencia

El primer tribunal de la nueva Inquisición asentado en Valencia, que integraban los dominicos Joan Orts y Joan Cristòfol de Gualbes, procedentes del convento de frailes predicadores de Lleida, junto con el vicario general de la diócesis Maties Mercader, promulgó este edicto con la probable finalidad de acallar las resistencias de la élite municipal local y las protestas de los descendientes de judíos conversos ante la apertura de diversos procedimientos judiciales contra ellos, que se había iniciado en la Navidad de 1481, pocas semanas después de la llegada de los inquisidores a la capital del reino. Esta medida de gracia otorgaba un plazo de treinta días a quienes hubieran cometido «errores heréticos» en el pasado para que acudieran a registrarse en la sede del tribunal, a fin de ser llamados posteriormente a confesarlos, y aseguraba un trato benevolente por parte de los inquisidores a quienes se acogieran a ella. Aunque en el texto se hace referencia a un edicto previo que habría sido otorgado por el mismo tribunal, la memoria administrativa del Santo Oficio no conservó rastro alguno de aquel, y tanto en los años siguientes como en siglos posteriores, consideró que el de mayo de 1482 había sido el primer edicto de gracia promulgado en el distrito inquisitorial de Valencia.

– AHN, Inquisición, leg. 960, caja 1, fol. 1.

[1]

Noverint universi quod anno a Nativitatis Domini millesimo quadragentesimo octogesimo secundo, die dominico intitulato quinto mensis maii, reverendi Mathias Mercader, archidiaconus maior sedis Valentinensis et vicarius generalis reverendissime domini cardinalis episcopi Valentie, et frater Joannes Orts, sacre theologie profesor, et frater Johannes Christoforus de Gualbes, artium et sacre theologie profesor, inquisitores generales heretice pravitatis in tota provincia Aragonie ordinis predicatorum, publicari fecerunt in ecclesia cathredali dicte sedis cartellum seu edictum tenoris sequentis:

Nos micer Macià Mercader, doctor en decrets, canonge artiacha major de la sglésia de la Seu de València, vicari general, etc.; e frare Joan Orts, mestre en sacra theologia, e frare Joan Christòfol de Gualbes, mestre en arts e en sacra theologia, inquisidors generals de la herètica pravitat en tota la Província d’Aragó, etc. Com en dies passats per nostra part sie estat promulgat un general edicte de un mes de gràcia e aprés sie estat porrogat per deu dies, dins los quals quaranta dies tots los delats de la fe qui voluntariament volrien reduhir-se a la fe cathòlica e gremi de la sancta mare Església e confessar lurs errors e abjurar aquelles, per nosaltres, desús dits vicari general e inquisidors, serien acceptats a secreta penitència. E com fins ací molts ho hajen differit e recusat venir voluntàriament a confessar e abjurar lurs errors, seduhits per vanes esperances o per frívoles temences, retardats en gran deservey de la majestat divina, contumèlia de la sancta fe cathòlica, perill e dan de lurs ànimes, per què merexien que ab tota rigor de justícia fossen de lurs errors punits e condempnats; emperò, per quant nosaltres, desús dits vicari general e inquisidors, ab tota affecció desijam la conversió e salut dels errants procurar tant com posible a nosaltres serà, sens scàndal, confusió e dan de tals qui axí van errats, de superabundant misericòrdia, per aquest últim e peremptori edicte nostre, amonestam e requerim a totes e sengles persones que fins ací han errat e fallit contra la sancta fe cathòlica, judayzant e observant cerimònies judàyques, que dins trenta dies del dia de la data del present edicte en avant comptadors, vinguen a l’hu de nosaltres, desús dits vicari general e inquisidors, a metre·s en ceda e dir com ells se tenen per culpants en haver observades cerimònies judàyques, offerint-se promptes a confessar aquelles e en particular abjurar tota hora e quant per nosaltres, desús dits vicari general e inquisidors, requests seran. Car nosaltres, usant ab ells de misericòrdia, los acceptarem a penitència secreta, exceptat que no fossen relapsos o en contumàcia excomunicats per no voler ésser compareguts davant nosaltres com sien stats citats per edicte. E si per fet de ventura alguns seran tan indurits e pertinaces en lurs errors que dins dit mes de gràcia per aquest nostre edicte promulgat venir no voldran //

[1v]

// a confessar-se o metre·s en ceda, axí com dit és, passat lo dit temps serà procehit contra ells ab rigor de justícia segons per dret serà permès. Dada en València a cinch dies del mes de maig en l’any de la Nativitat de nostre senyor mil quatre-cents huytanta-dos. Mercader, vicari general. Frare Joan Orts, inquisidor. Frare Joan Christòfol de Gualbes, inquisidor.

[Transcripción E. Cruselles Gómez]

 

Bibliografía:

Enrique Cruselles Gómez, “El primer edicto de gracia del tribunal inquisitorial de Valencia (5 de mayo de 1482)”, eHumanista/Conversos, 7 (2019), pp. 275-296. [Texto completo]